Primera entrada i configuració de la xarxa:

Un cop reiniciat el nostre sistema arribarem a la pantalla d’entrada en la que hem d’introduir el nom d’usuari i contrasenya de l’usuari que hem creat durant la instal·lació. Rebrem un missatge de benvinguda i estarem davant de l’interpret de comandes.

Com ja s’ha comentat, l’usuari administrador que hem creat té accés a cridar la comanda sudo si vol permisos de root, la veritat és que al final, quan es configura un servidor es fa una mica pesat haver d’escriure cada cop sudo davant les comandes a executar, de manera que habilitarem l’usuari root. La comanda per a fer això és:

$ sudo passwd root

Ens demanarà la nostra contrasenya, entrarem secret i farem enter. A continuació haurem d’entrar la nova contrasenya de root, ens la demanarà dos cops per verificar-la. Ja tenim l’usuari root activat. Sortirem doncs de la sessió de administrador i tornarem a entrar com a root. Per sortir d’una sessió podem fer:

$ logout

A continuació configurarem la xarxa. Segons els nostres objectius, la topologia de la xarxa inclou una zona DMZ on col·locarem els servidors públics. És possible però que també hi hagi servidors locals a cada sub-xarxa pel que la configuració de la xarxa serà diferent en cada cas.

Sigui com sigui, la configuració de la xarxa d’un sistema GNU/Linux passa per configurar 2 arxius. Aquests són:

• /etc/network/interfaces
• /etc/resolv.conf

El primer arxiu conté la informació de les nostres interfícies de xarxa. Un possible contingut és aquest (una interficie loopback i una de xarxa ethernet):

$ cat /etc/network/interfaces
# This file describes the network interfaces available on your system
# and how to activate them. For more information, see interfaces(5).

# The loopback networkinterface
auto lo
iface lo inet loopback

# The primary network interface
auto eth0
iface eth0 inet dhcp

Com es pot veure la interfície de xarxa ethernet eth0 està configurada per utilitzar dhcp. Això ho canviarem ja que estem configurant un servidor. Utilitzarem un editor de text (per exemple el pico) i farem que el nostre arxiu passi a ser com aquest (les adreces IP han d’adaptar-se a la xarxa a la que ens connectem, evidentment):

# This file describes the network interfaces available on your system
# and how to activate them. For more information, see interfaces(5).

# The loopback network interface
auto lo
iface lo inet loopback

# The primary network interface
auto eth0
iface eth0 inet static
    address 192.168.0.2
    netmask 255.255.255.0
    broadcast 192.168.0.255
    gateway 192.168.0.1

Anem ara al segon arxiu. Aquest conté la informació dels servidors que s’encarregaran de fer la traducció de noms d’internet a adreces IP. Per exemple www.google.com es tradueix com 66.102.9.104. L’arxiu /etc/resolv.conf ha de contenir la informació sobre els servidors que podran realitzar aquesta tasca.

Inicialment pot ser que aquest arxiu estigui buit. Segons les nostres necessitats l’hem de fer que sigui com aquest (o equivalent):

$ cat /etc/resolv.conf
namserver 192.168.0.1

Es pot observar que aquesta adreça és privada. Ho hem configurat així perquè la nostra xarxa tindrà el seu propi servidor de noms a l’adreça 192.168.0.1. En cas que l’accés al servidor de noms fos extern, l’adreça IP s’hauria de modifcar.

Amb aquesta informació ja podem reiniciar la xarxa. Això ho farem amb la comanda:

$ /etc/init.d/networking restart

Ja tenim la xarxa configurada.

Per acabar aquest tutorial actualitzarem el sistema.

Actualitzar el sistema:

És probable que des de que es va alliberar aquesta versió d’Ubuntu hagin sortit actualitzacions dels components del sistema, ja siguin de seguretat com de noves funcionalitats.

Per deixar el nostre sistema llest utilitzarem la eina apt per actualitzar el sistema. Primer hem de configurar l’eina apt per a que inclogui tots els repositoris. Per això modificarem l’arxiu /etc/apt/sources.list. Assegureu-vos que conté les següents línies:

deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty main restricted
deb-src http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty main restricted
deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty-updates main restricted
deb-src http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty-updates main restricted

deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty universe
deb-src http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty universe

deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty multiverse
deb-src http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty multiverse

deb http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty-backports main restricted universe multiverse
deb-src http://es.archive.ubuntu.com/ubuntu/ feisty-backports main restricted universe multiverse

deb http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security main restricted
deb-src http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security main restricted
deb http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security universe
deb-src http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security universe
deb http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security multiverse
deb-src http://security.ubuntu.com/ubuntu feisty-security multiverse

Ubuntu té servidors arreu del mon que distribueixen les actualitzacions i paquets. En aquest cas hem fet servir els d’Espanya. Podem fer servir els que vulguem, tots tenen la mateixa informació.

Ara li hem de dir a l’apt que li hem canviat les fonts i que actualitzi el que pot descarregar. Això ho fem amb la comanda:

$ apt-get update

Es connectarà als servidors i descarregarà la nova informació. Finalment podem actualitzar el sistema executant el següent:

$ apt-get dist-upgrade

Ens demanarà confirmació de que ha d’instal·lar o actualitzar un cert nombre de paquets. Li diem que sí i el deixem treballar. Descarregarà de la xarxa tots els paquets nous i els instal·larà. Tot serà automàtic. En cas que s’hagi actualitzat el kernel serà necessari reiniciar la màquina.

En aquest punt tenim un sistema funcional, actualitzat i on podem començar a muntar serveis per la nostra xarxa.